L'onomástica Antroponínia Toponímia

Cognoms Mancorins

Els cognoms més representatius i històricament lligats al municipi de Mancor de la Vall, a la Serra de Tramuntana de Mallorca, són principalment Martorell, Coll, Mateu, Amengual, Alba, Gual i Moranta. Aquests llinatges formen part de la identitat del poble i reflecteixen la seva història familiar.

L'arrelament d'aquests cognoms es deu a factors històrics. Després de la conquesta de Mallorca per les tropes catalanes al segle XIII, es va dur a terme un repoblament del territori amb famílies procedents de la Península Ibèrica, principalment de Catalunya. Les famílies que es van assentar a la zona de Mancor van mantenir la seva descendència, la qual cosa explica la pervivència de certs cognoms fins a l'actualitat.

Alguns d'aquests llinatges, com el dels Martorell, són molt coneguts a l'illa i sovint estan vinculats a la possessió de terres o finques rurals que han passat de generació en generació. De la mateixa manera, el cognom Amengual és un dels més destacats, amb figures rellevants com Joan Josep Amengual i Reus, un erudit del segle XIX, que donen prestigi al nom del poble.

Així doncs, els cognoms a Mancor de la Vall no són només una manera d'identificar les persones, sinó que són un testimoni viu de la seva història, tradicions i la forta connexió de la seva gent amb la terra. La repetició d'aquests cognoms a la població indica un llinatge familiar ben establert i una continuïtat que ha perdurat al llarg dels segles en aquest indret mallorquí.

Toponímia Documentada

La toponímia de Mancor de la Vall, com la de molts llocs de Mallorca, és un reflex de les diferents civilitzacions i cultures que hi han passat. El nom del municipi és un clar exemple d'aquesta superposició històrica.

L'origen del topònim "Mancor" és un tema de debat entre els historiadors i filòlegs, amb diverses teories principals:

Origen islàmic (àrab o berber): Una de les hipòtesis més acceptades és que el nom prové de l'època de la dominació musulmana.

• De la paraula benacor: Aquesta interpretació suggereix que el nom significaria "edifici alt del turó", fent referència a l'actual ermita de Santa Llúcia, que es troba dalt d'un puig i que probablement va ser un lloc fortificat o destacat des d'antic.
• D'un clan berber: Una altra possibilitat és que provingui del nom d'un clan o tribu bereber anomenat "Manquir", que es va establir a la zona durant el període islàmic.
• Origen llatí o mossàrab: Una teoria menys coneguda, però amb fonament, proposa una arrel llatina o mossàrab (la població cristiana que va romandre a l'illa sota domini islàmic). Aquesta hipòtesi relaciona "Mancor" amb la paraula llatina monachorum, que significa "dels monjos". Aquesta explicació encaixa amb l'existència de topònims similars en altres llocs d'Europa i amb la possible presència d'un cenobi o centre religiós cristià a la zona, potser al puig de Santa Llúcia, abans de l'arribada dels musulmans.

La segona part del nom, "de la Vall", és un afegit més modern que es va adoptar per diferenciar-se d'altres indrets amb el mateix nom i per fer referència a la seva ubicació geogràfica: una petita vall envoltada de muntanyes a la Serra de Tramuntana. Aquest afegit va ser oficialitzat amb la segregació del municipi de Selva el 1925.

A més del nom del poble, la toponímia de Mancor inclou molts altres noms de llocs, com per exemple les antigues alqueries musulmanes de Biniarroi i Biniatzent, que revelen la presència d'assentaments rurals d'origen islàmic, ja que la paraula "Bini" prové de l'àrab bani, que significa "fills de" o "família de". Noms com Massanella o Montaura també tenen arrels que es perden en el temps i que ajuden a teixir el tapís històric i geogràfic d'aquesta singular localitat mallorquina.

Àlies

El municipi de Mancor de la Vall, a la Serra de Tramuntana de Mallorca, és ric en sobrenoms o "malnoms" que les famílies han mantingut durant generacions. Aquests àlies no són simples pseudònims, sinó que formen part de la identitat social i cultural del poble, i sovint serveixen per diferenciar branques d'una mateixa família que comparteixen cognom. Aquesta tradició oral, molt estesa a les zones rurals de Mallorca, és un reflex de la vida comunitària i de les dinàmiques familiars.

Aquests sobrenoms sorgeixen de diversos orígens:

• Oficis o professions: Molts malnoms provenen de l'ofici que exercia un avantpassat. Per exemple, una família podria ser coneguda com "els fusters" o "els ferrers". Aquests àlies, amb el temps, es transmetien a tota la descendència, fins i tot si ja no es dedicaven a la mateixa feina
• Característiques físiques o de caràcter: Els malnoms també podien basar-se en trets físics o de personalitat d'un membre de la família. Per exemple, "en Càndid" per algú de caràcter tranquil, o "en Gros" per algú de complexió robusta.
• Toponímia i lloc d'origen: Si una família es va traslladar d'un altre indret al poble, era comú que se l'identifiqués pel lloc de procedència. Per exemple, una família que vingués de Selva podria ser coneguda com "els de Selva". De la mateixa manera, si una família vivia en una finca o possessió amb un nom particular, el sobrenom podria ser "els de Massanella" o "els de Montaura"

Esdeveniments o anècdotes: Algun malnom podia sorgir d'una anècdota o un esdeveniment particular lligat a la història de la família, per la qual cosa eren coneguts en la comunitat.

A Mancor, aquesta pràctica és especialment rellevant a causa de la repetició de cognoms comuns com Martorell, Coll o Mateu. Per tal de distingir entre les diferents branques familiars, s'utilitzen els malnoms. Així, una persona no és només "en Martorell", sinó que és "en Càndid de Son Lluc", "en Mateu de sa Talaia" o "en Coll de la Granja". Aquests àlies esdevenen més significatius que el propi cognom en la comunicació informal entre els veïns i contribueixen a mantenir viva la memòria col·lectiva i la identitat de cada llinatge.

Les alqueries de Mancor, Biniarroi, Biniatzent i Massanella són llocs amb una gran riquesa històrica i cultural, situats a la comarca del Raiguer, a Mallorca. Encara que avui dia se'ls coneix principalment pels seus nuclis urbans actuals, tenen arrels que es remunten a l'època de la dominació musulmana, quan la major part de l'illa estava organitzada en petites explotacions agràries conegudes com a "alqueries".

Mancor

Mancor de la Vall és l'actual nom del poble. El seu nom, d'origen àrab, prové de "mancor" (que podria significar "mas" o "caseria") i indica que ja era un nucli de població important en temps dels musulmans. Està situat als peus de la serra de Tramuntana, en una vall fèrtil.

Biniarroi

Biniarroi és una alqueria que va donar nom a un dels rajols del terme de Mancor de la Vall. Aquest nom, amb el prefix "Bini-" (que significa "fills de" en àrab), indica una procedència familiar o tribal. Tot i que ara és una part de Mancor, Biniarroi té una història pròpia i es considera un dels seus nuclis originaris. La seva funció era principalment agrícola.

Biniatzent

Biniatzent és una altra alqueria amb un nom d'arrel àrab similar a Biniarroi. Històricament, estava situada a prop de Mancor i, igual que les altres, era un nucli agrari dedicat a l'explotació de la terra. Actualment, no es coneix com un poble independent, sinó que és una zona o lloc dins del terme municipal de Mancor de la Vall, formant part del seu teixit històric.

Massanella

Massanella, tot i ser una alqueria important, té una història més lligada a la possessió que al nucli de població. La possessió de Massanella, situada al terme municipal de Selva, és una de les més antigues i notables de Mallorca. El seu nom prové de l'àrab "Manzal-Allah", que significa "mansió d'Allah". Aquesta alqueria, amb terres molt extenses i fèrtils, va ser un centre econòmic i social de gran rellevància, especialment durant la dominació islàmica i posteriorment en el període feudal. L'alqueria de Massanella era un dels principals productors agrícoles de la zona i va ser el bressol de la família Fuster de Massanella.

En resum, aquestes quatre alqueries no són avui dia pobles independents (excepte Mancor de la Vall), sinó que són testimonis històrics de l'organització del territori durant el període islàmic. Els seus noms, que es mantenen vius, són una prova de la continuïtat històrica i de la gran influència de la cultura àrab a l'illa de Mallorca.

>

Mancor de la Vall, tot i ser un municipi petit, compta amb diverses associacions i entitats que dinamitzen la vida social, cultural i esportiva del poble. Aquestes organitzacions juguen un paper fonamental en la comunitat, mantenint vives les tradicions i fomentant la participació ciutadana.

Algunes de les associacions més destacades de Mancor de la Vall són:

Associacions culturals i de tradicions

• Associació Arrels de la Vall: Aquesta entitat és molt rellevant per a la cultura local. És l'organitzadora de la coneguda Fira de l'Esclatasang i la Muntanya, un dels esdeveniments més importants del calendari festiu de Mancor. També promou i dona a conèixer les tradicions populars, com ara el grup de Dimonis de Mancor de la Vall.
• Colles de cultura popular: Mancor de la Vall té un fort arrelament a les seves tradicions. Hi trobem grups com els Xeremiers, que amenitzen les festes amb la música de les gaites i els tamborins. També hi ha la representació dels Caballets, que evoquen la conquesta del Rei Jaume I, i els Gegants, en Joan i na Llúcia, que representen oficis tradicionals del poble (carboner i brodadora).
• Escola Municipal de Balls Mallorquins: Un espai on s'ensenya i es practica la dansa tradicional mallorquina, mantenint viva aquesta part del folklore de l'illa.

Associacions esportives

• Club Esportiu Montaura: Fundat l'any 1945 per aficionats al futbol, aquest club ha tingut una trajectòria destacada, arribant fins a la Tercera Divisió Nacional, un fet notable per a un municipi tan petit.
• Societat de Caçadors: Aquesta associació es va fundar el 1947 per defensar els drets dels aficionats a la caça, organitzant activitats i gestionant llicències.

Associacions socials

• Associació d'Amics de la Tercera Edat: Aquesta entitat es va crear per fomentar la vida social i cultural de la gent gran del poble. Organitza diverses activitats com excursions, conferències, cursos i tallers de gimnàstica o ball, promovent l'envelliment actiu.
• Club d'esplai: Grups de joves que organitzen activitats de lleure i intreteniment per als infants i joves del poble, sovint aprofitant espais com el Casal de Cultura.

A més d'aquestes, existeixen altres entitats i grups que contribueixen a la vida comunitària, com ara els encarregats de la revista local "Montaura", que informa sobre els esdeveniments més rellevants del municipi.