Història Alqueria de Biniarroi

Biniarroi segle XIII

Al document s'esmenta el nom Benorioy, que Moll atribueix a un origen àrab, possiblement relacionat amb beni-ar-raj, que significa "els fills del pastor". Coromines considera que aquesta etimologia és vàlida i força precisa, encara que no s'atreveix a confirmar-la com a exacta. A més, suggereix altres possibles arrels, com la del llatí Pinna Rubea, encara que aquestes han estat majorment rebutjades per filòlegs i arabistes. Per part seva, Rossello Bordoy classifica aquest nom entre els d'origen tribal o clànic àrab.

Al Codex Català del repartiment de Mallorca, datat el 18 d'abril de 1267, apareix el nom Beniroy. L'extensió d'aquesta alqueria era de 10 jovades. Durant el segle XII només s'han documentat dos propietaris d'aquesta alqueria: Domingo de Quart, a qui el 1253 el Paborde de Tarragona li va assignar un molí amb casa seva, a canvi d'un cens que havia de pagar a un morabetí a la festivitat de Sant Andreu. Aquest molí, que probablement era un molí d'aigua, va continuar en funcionament fins al 1721, quan va ser destruït per un gran moviment de terres.

L'altre propietari documentat va ser Guillem Rausí, que tenia una part de l'alqueria a favor seu. La finca és actualment coneguda com s'Abrisat, i la seva història reflecteix l'evolució de la propietat i l'ús del sòl a la regió al llarg de els segles. La informació sobre aquests propietaris i les activitats proporciona una visió interessant sobre la vida rural a la Mallorca medieval.

---