Alqueria de Mancor

Segle XIII

En el ja citat document de 1230 està escrit Manchor i a un altre de 1249 Mancor 16 així que està clar que la fonètica del topònim era la mateixa que a la actualitat, almenys des del moment de la conquesta. Rosselló Bordoy considera que seria oportú incloure aquest topònim entre els d'origen tribal o clànic. Coromines, després d'estudiar el topònim Manacor, diu que Mancor té tot l'aire d'un participi passiu aràbic. Llavors les possibilitats són moltíssimes. La més òbvia seria la de la rel nqr. Per exemple manqür, lloc enfondit, excavat. El fet que Mancor es trobi enfondit respecte a les muntanyes que l'envolten, sobretot per la part de Tramuntana, dona veridicitat, almenys en l'aspecte orogràfic, a aquesta etimologia.

Miquel Barceló ho relaciona amb el grup bereber de la zona del Todga format per uns Ait'Ali u Sukkur u Mankur que se sotmeteren als almohades. Aixó vol dir que aquests Ait'Ali en darrer terme estableixen la seva provinença d'un encestre Mankur. Es un col•lectiu el qui deriva de Mankur a través de Sukkur i no un personatge anomenat 'Ali. Cal fer notar que l'eminent arabista basc, Mikel de Epalza, desqualifica molt durament els treballs de Miquel Barceló.

En el "Còdex Català" del repartiment, Biniarroi, Massanella i Biniatzent van precedits del mot alqueria, en canvi a Mancor els escrivans deixaren sense definir la seva categoria. Encara que sols tingués 10 jovades d'extensió, sembla que la seva importància era superior a una simple alqueria.

Si més amunt he qualificat Mancor de poblet, ho he fet en base al document d'establiment pel primer procentradotari d'aquest lloc, Rotlà Lai, a favor de dotze repobladors, que és de suposar hi tindrien aixopluc, a més de la millor casa que es reservà per ell i també un molí, no especificant-se si era de blat o d'Oli.

Según un documento de 1270, es decir, cuarenta años después de la conquista cristiana, entre los bienes inmuebles que Rotlà Lai había retenido se encontraban un molino y unas casas que habían sido mezquita en tiempos de los sarracenos, ubicadas en la plaza. Es probable que esta plaza se refiera a la plaza de Baix, ya que en 1493 se mencionaba simplemente como "plassa de Mancor" y en 1563 como "platea regia de Mancor". Por otro lado, la plaza de Dalt o d'Amunt siempre ha sido documentada con alguno de estos dos adjetivos, siendo el documento más antiguo que la menciona de 1539.

Es importante señalar que la plaza de Baix era un cruce de caminos que conectaba Inca Aumallutx, Massanella, Biniarroi, y el camino de la fuente con Biniamar y Biniatzent. Esto coincide con la opinión de Ricardo Soto, quien sugiere que algunas mezquitas rurales de Mallorca estaban situadas en lugares poco poblados pero estratégicamente ubicados dentro de áreas de población dispersa. De hecho, se han documentado mezquitas en localidades de escasa población como Biniforani, la Galera de Felanitx y Calamurada.

Soto también argumenta que las mezquitas rurales no debían ser construcciones de gran riqueza, ya que su propósito era principalmente funcional y los materiales de construcción utilizados serían de calidad inferior, siendo poco común el uso de piedra. Hasta la fecha, no se ha encontrado ningún vestigio arqueológico que confirme la existencia de estas mezquitas.

Aquests quatre nuclis de població que ens deixaren els musulmans i que actualment formen el terme municipal de Mancor de la Vall, o sia Mancor, Massanella, Biniarroi i Biniatzent, estaven inclosos dins el juz o districte islàmic d'lnkân, després disgregat en els termes municipals d' Inca, Campanet, Búger, Selva, Mancor i Sa Pobla d'Huialfàs, així com part del de Binissalem.