Les Alqueries de Mancor de la Vall
Alqueries de Mancor, Massanella, Biniarroi i Biniatzent
Les alqueries de Mancor de la Vall són un testimoni viu del passat, vestigis de temps en què la vida i
l'economia del municipi giraven al voltant de les grans finques agrícoles. El terme "alqueria", d'origen àrab, fa referència
a una petita comunitat rural o un grup de cases de cultiu.
Informació histórica desde el segle XII fins el Segle XXI de les alqueries de Mancor de la Vall:
Massanella,En el referit document de 1230 apareix com Maizarella, i en el codex Català del repartiment de 1267 com Massarella. Rosselló Bordoy escriu que és el topònim que ha fet correr més rius de tinta, així és fácil comprende que la seva etimologia no és gens clara. Ell ho inclou dins el grup de pervivències del llatí . Moll ho creu derivat de maçana, una varietat de poma, en llatí mattiana. Coromines hi troba l'element massal, provinent de l'aràbic manzal, o sia hostal, amb el segon component que seria el nom també aràbic, de la divinitat, en variant illeh, élleh.
Mancor,En el document de 1230 ja apareix escrit Manchor i en un altre de 1249 Mancor; això indica que la fonètica del topònim era equivalent a l’actual, almenys des del moment de la conquesta. Rosselló Bordoy considera que seria oportú incloure aquest topònim entre els d’origen tribal o clànic. Coromines, després d’estudiar el topònim Manacor, afirma que Mancor té l’aire d’un participi passiu àrab, cosa que obre múltiples possibilitats etimològiques. La més evident seria la rel nqr, per exemple manqür, “lloc enfondit, excavat”. El fet que Mancor es trobi enfonsat respecte de les muntanyes que l’envolten, sobretot per la banda de Tramuntana, dona certa versemblança, des del punt de vista orogràfic, a aquesta interpretació..
Fes clic sobre el mapa para explorar les zones
Biniarroi, Al Codex Català del repartiment de Mallorca, datat el 18 d'abril de 1267, apareix el nom Beniroy. L'extensió d'aquesta alqueria era de 10 jovades. Durant el segle XII només s'han documentat dos propietaris d'aquesta alqueria: Domingo de Quart, a qui el 1253 el Paborde de Tarragona li va assignar un molí amb casa seva, a canvi d'un cens que havia de pagar a un morabetí a la festivitat de Sant Andreu. Aquest molí, que probablement era un molí d'aigua, va continuar en funcionament fins al 1721, quan va ser destruït per un gran moviment de terres.
Biniatzent, Tots els indicis són que aquesta alqueria va ser entregada a un sol procentradotari, circumstància que perdurà durant molt de temps. A l'any 1241 el procurador del paborde de Tarragona, Bernat Sagristà, entregà a "Bertran de Binizen" i a la seva muller Pareta unes cases i algorfa a dita alqueria a canvi d'un cens d'un parell de gallines bones i rebedores a entregar cada any a la festa de Tots Sants i amb fadiga de deu dies. (ARM AH 5258) Si ja era conegut com Bertran de Binizen era que ja posseïa l'alqueria. En documents posteriors aquesta família consta com a procentradotari i resident a Biniatzent fins a l'any 1348 en què fou aniquilada per la pesta negra.